Va néixer a Barcelona l’any 1933 i actualment viu a Premià de Mar. És professor mercantil i diplomat en Direcció d’Empreses. Ha estat director general de diverses empreses privades, president executiu del diari Avui, director general de Loto Catalunya i membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Actualment és assessor de Presidència de la Generalitat. Està casat i té dos fills. La seva dona, Maria Plubins, també participà en la fundació de Convergència.

"És evident que caldrà d’entrada generar il·lusió renovada en el país, integrar altres corrents, transmetre confiança als ciutadans i saber motivar i concertar amb els altres partits catalans sense excloure’n cap d’entrada."

El meu contacte amb els posteriorment companys fundadors de Convergència prové de la preocupació que jo tenia per la greu situació en què es trobava Catalunya sota el franquisme, tant nacionalment com política i social, inquietud que em va portar, a partir dels anys seixanta, a fer activisme polític i cultural a favor del nostre país, fonamentalment amb la meva dona i els amics Feliu Vila i Salvador Moragas, ambdós ja desapareguts.

Aquesta activitat que va ser molt intensa i influent a Premià de Mar: classes de català, Fira del Llibre Català, revista cultural, Festa de l'Esport Català, conferències, actes culturals, etcètera, em van posar en contacte amb altres persones que també treballaven per Catalunya, entre elles en Jordi Pujol, amb el qual vaig trobar coincidència respecte a l'ideari que convenia al nostre país, és a dir: nació, democràcia i model socioeconòmic centrat. Recordo al respecte que en una conversa que vam tenir a casa seva, a Premià de Dalt, li vaig dir que, si bé no era necessari un partit per poder "fer país", sí que calia fer-ne un per tirar endavant Catalunya políticament, i també que ell com a líder m’inspirava confiança perquè era nacionalista i el veia un home honest.

A partir de llavors vam sovintejar els contactes: col·laboració per a les classes de català, conferència seva "Un projecte polític per a Catalunya" al Centre L'Amistat, de Premià, col·laboració personal en "La nit de l'esport", conferència seva "Les Terceres Vies" al Col·legi d'Advocats de Barcelona, celebració a Premià de l'onze de setembre l'any 1977, col·laboració en la creació de l'escola catalana El Dofí, a Premià, etcètera.

L'antecedent directe de la fundació de CDC a Montserrat va ser una reunió clandestina anterior que es va fer al local dels Laboratoris Cuatrecasas a Barcelona, on assistírem, amb en Jordi Pujol, unes vint-i-cinc persones més, entre les quals, i a més de la meva dona, recordo en Jaume Casajoana, Miquel Esquirol, Josep M. Cullell, Francesc Gordo, Xavier Vela, Roser Oller de Capell, Oriol Panyella, Jaume Rosell, Miquel Sellarés, etcètera.

Allà va ser on realment es va decidir passar de "fer país" a crear un partit nacionalista, democràtic i de perfil socialdemòcrata per tal de poder intervenir normalitzadament i eficaç en la vida política i social de Catalunya i reconstruir el país. Recordo que aquella reunió va ser molt intensa, hi va participar tothom i que va acabar amb una votació rotundament afirmativa.

De l’assemblea de Montserrat en recordo l’ambient engrescat, la consciència de la transcendència del que fèiem i també un cert respecte per la responsabilitat que sabíem que contrèiem. Però per damunt de tot hi planava la il·lusió, la confiança i l'optimisme, en el camí que iniciàvem al servei de Catalunya.

A partir d’aquell moment em vaig abocar a la tasca de sensibilitzar persones del meu entorn, especialment aquelles que "feien pals" com a prioritat, amb vista a consolidar-les com a afiliats de Convergència quan el nostre partit fos legalitzat, cosa que es produí l'any 1976. Llavors vaig fundar CDC de Premià de Mar, juntament amb la meva dona i en Feliu Vila, agrupació aquesta que va tenir un creixement molt ràpid constituint-se en la segona més important de la comarca del Maresme després de Mataró. Durant dues legislatures vaig ser president del seu Comitè Executiu.

Arran de la nostra fundació sempre vaig pensar que en les futures eleccions al Parlament de Catalunya obtindríem uns resultats majoritaris que ens permetrien governar sols o en coalició, degut prioritàriament tant al caràcter nacional i català del nostre partit com pel model de societat de perfil socialdemòcrata que propugnava, fets que el convertien en una força política de penetració transversal en la societat catalana. També confiava que aquest període de govern seria llarg, si bé, donades les variacions politicosocials que podien produir-se, sense l’agosarament de pensar en vint anys consecutius.

Crec que actualment Convergència es troba en un moment crucial de la seva història i que el seu paper en els propers anys hauria de ser el de recuperar l'esperit fundacional, amb les actualitzacions que calguin, i liderar un procés politicosocial que conduís a assolir les següents fites: reconeixement d'Espanya com un estat plurinacional, plurilingüístic i pluricultural, extensió completa de l’ús social del català, presència directa de Catalunya a Europa i a la UNESCO, presència esportiva internacional, nou model de finançament adient que inclogui el traspàs de l’Agència Tributària, alçar el sostre competèncial real, recuperar poder econòmic i financer a l'Estat espanyol, internacionalitzar la nostra economia i promoure un desenvolupament economicosocial dels ciutadans equiparable als nivells europeus alts.

És evident que per aconseguir aquests importants objectius caldrà d'entrada generar il·lusió renovada en el país, integrar altres corrents, transmetre confiança als ciutadans i saber motivar i concertar amb els altres partits catalans sense excloure’n cap d'entrada. També s’haurà d’admetre que per a algunes de les reivindicacions esmentades caldrà afrontar la reforma de l'Estatut i de la Constitució. Per tant s’haurà d'actuar amb convenciment, fermesa, perseverança i amb tota la mà esquerra que calgui, preservant sempre la convivència. I caldrà entendre també que, si bé el procés pot ser gradual, el resultat final ha de ser global, ja que aquest resultat global és l’única garantia real que Catalunya no desaparegui com a nació en un futur.

Certament és un gran repte, sobretot tenint en compte l'actual desmobilització nacional i política de la gent i especialment del jovent, la crisi de valors, el materialisme i l'individualisme creixents, la banalització de la cultura, la globalització i la creixent pressió del nacionalisme espanyol, tant l'extern com l'intern.

Per tant, per afrontar aquest difícil però transcendental procés amb garanties, caldria que Convergència superés certs aspectes que avui li resten força i li fan perdre acceptació ciutadana, per exemple, el cofoisme, l’acriticisme, la tendència a la dretanització, la baixa motivació de les bases, la defectuosa sinergia entre Convergència i Unió, la burocratització de l’Administració i la insuficient penetració en la societat.

Segur que serem capaços de fer-ho.