"Anton
Cañellas i Jordi Pujol eren els que podrien continuar l’obra
de Prat de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven
les teories marxistes que estaven a l’ordre del dia. Volíem
treballar per Catalunya."
A
l’assemblea fundacional del partit de Convergència hi vaig
arribar perquè formava part d’un grup de gent que ens reuníem
a les cases particulars preveient la fi del franquisme i volíem
preparar-nos pels pròxims esdeveniments.
Al
meu grup hi havia, entre altres, el matrimoni Capell, en Cruanyes, en
Joan Granados, en Simeó Miquel, de Lleida…
El
mes de novembre de 1974 es tractava d’anar a Montserrat tots els
grups de diferents tendències per veure si ens podíem unir.
Aprofitant la data del 75è aniversari del Barça, que podria
camuflar l’assemblea, es va fer la trobada. No sabíem el que
ens esperava, podia passar de tot, ja que moltes vegades havíem
hagut de deixar les reunions cuita-corrents. Aquesta vegada, però,
va anar bé.
Les
impressions que tinc de l’assemblea és que tot seguit sorgiren
divergències entre els caps de colla, Anton Cañellas, Jordi
Pujol, Miquel Roca, Simeó Miquel… Llavors una fracció
de l’assemblea es va decantar per Anton Cañellas i Jordi Pujol,
veient que aquests eren els que podrien continuar l’obra de Prat
de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven les teories
marxistes que estaven a l’ordre del dia. El que volíem era
treballar per Catalunya.
Per
portar-la endavant i restablir la nostra personalitat aquestes persones
eren les que ens donaven més confiança, tenien dots i les
vèiem aptes per fer-ho.
El
nom de Convergència em sembla que va sortir enfront de la divergència
que hi havia i que no ens portava enlloc. Va ser Jordi Pujol que va girar
la divergència a Convergència.
Després
vaig continuar els contactes amb el grup i a la mort del dictador i amb
el partit endegat vàrem formar grups amb gent del districte i ens
reuníem regularment en els domicilis particulars i preparàvem
els actes reivindicatius de l’associació de veïns, de
l’Onze de setembre, les eleccions…
