SANTIAGO MOIX I CAPDEVILA

 

Nascut l’any 1921 a Forès, Conca de Barberà, va estudiar batxillerat a l’institut Martí Ardenya de Tarragona. El 1940 es trasllada a Barcelona, on es llicencia en Medicina i Cirurgia. Es doctora a Madrid l’any 1947, amb la tesi Medicina psicosomàtica de l’estómac en cascada. Va fer un curs de patologia digestiva a l’Hospital de Sant Pau amb el doctor Gallart Monés. Exercí com a especialista en medicina general a Sabadell i, simultàniament, com a especialista en aparell digestiu a Santa Coloma de Gramenet. Fins a la seva jubilació, tingué una consulta privada a Barcelona. Ha publicat els següents llibres: El perquè de les llagues d’estómac (1984), Mareig, vertigen, angoixa i por (1990) i Tot ho deixo enrere (1994).


"Anton Cañellas i Jordi Pujol eren els que podrien continuar l’obra de Prat de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven les teories marxistes que estaven a l’ordre del dia. Volíem treballar per Catalunya."

 

A l’assemblea fundacional del partit de Convergència hi vaig arribar perquè formava part d’un grup de gent que ens reuníem a les cases particulars preveient la fi del franquisme i volíem preparar-nos pels pròxims esdeveniments.

Al meu grup hi havia, entre altres, el matrimoni Capell, en Cruanyes, en Joan Granados, en Simeó Miquel, de Lleida…

El mes de novembre de 1974 es tractava d’anar a Montserrat tots els grups de diferents tendències per veure si ens podíem unir. Aprofitant la data del 75è aniversari del Barça, que podria camuflar l’assemblea, es va fer la trobada. No sabíem el que ens esperava, podia passar de tot, ja que moltes vegades havíem hagut de deixar les reunions cuita-corrents. Aquesta vegada, però, va anar bé.

Les impressions que tinc de l’assemblea és que tot seguit sorgiren divergències entre els caps de colla, Anton Cañellas, Jordi Pujol, Miquel Roca, Simeó Miquel… Llavors una fracció de l’assemblea es va decantar per Anton Cañellas i Jordi Pujol, veient que aquests eren els que podrien continuar l’obra de Prat de la Riba, de Milà i Fontanals, perquè rebutjaven les teories marxistes que estaven a l’ordre del dia. El que volíem era treballar per Catalunya.

Per portar-la endavant i restablir la nostra personalitat aquestes persones eren les que ens donaven més confiança, tenien dots i les vèiem aptes per fer-ho.

El nom de Convergència em sembla que va sortir enfront de la divergència que hi havia i que no ens portava enlloc. Va ser Jordi Pujol que va girar la divergència a Convergència.

Després vaig continuar els contactes amb el grup i a la mort del dictador i amb el partit endegat vàrem formar grups amb gent del districte i ens reuníem regularment en els domicilis particulars i preparàvem els actes reivindicatius de l’associació de veïns, de l’Onze de setembre, les eleccions…