Segurament una de les conclusions més destacades a les quals han arribat avui alcaldes, regidors i dirigents locals de Convergència ha estat la necessitat “d’ampliar i millorar les polítiques d’integració a nivell municipal” però, a l’hora, “fer pedagogia perquè els catalans autòctons acceptin aquesta acollida”. Aquesta és la millor manera d’aconseguir que els nous catalans s’integrin i fer-ho d’una manera que no comporti cap fragmentació  social i així mantenir una societat unificada.

Durant el  matí d’avui a Mataró, unes dues-centes persones d’arreu de Catalunya han compartit experiències i realitats amb un únic objectiu: “abocar-se a un repte social ple d’incognites però també ple d’oportunitats”. D’aquesta jornda de treball n’han sortit un seguit de conclusions que, des de l’àmbit d’acció sectorial, s’editaran per fer-les arribar a tots els alcaldes i regidors de CiU com a full de ruta en les polítiques d’Immigració.

En primer lloc s’ha constatat la “necessitat de reformar els plans d’acollida per tal d’aconseguir que siguin una eina real d’integració”. Però aquests Plans només es poden promoure si, darrera hi ha també una veritable “ formació dels  governants  en aquest àmbit”.  Però la solució no passa únicament pels dirigents dels municipis sinó que cal “la implicació de les entitats en els processos d’acollida”. Per Convergència és molt important que “el teixit associatiu català tingui els instruments necessaris per implicar-se en aquests processos”.

El “coneixement mútuo dels catalans de sempre i els nous catalans” també ha de servir per ampliar els efectes de les polítiques d’immigració. I en aquest sentit, és necessari reconèixer les seves entitats associatives, donar-los protagonisme i participar amb ells de les seves tradicions.

Però un dels punts que més interès ha copsat ha estat l’apartat de drets i deures. Tal i com ha dit el secretari general adjunt de Convergència, Felip Puig,  “nosaltres tenim el deure d’oferir acollida i el dret d’exigir la seva integració”. Un esforç d’integració que, segons Carles Campuzano, ha de basar-se en els “valors bàsics de convivència democràtica i en el coneixement de la llengua. Sense això no hi ha integració”.

Diversos han estat els ponents que han anat posant damunt  la taula les seves reflexions. Entre ells dos dels acaldes més importants de la demarcació de Barcelona. D’una banda, Salvador Esteve, alcalde de Martorell, ha afirmat que “la immigració, junt amb la crisi econòmica, és el repte més important que tenim actualment com a país”. D’altra, Lluís Recoder, alcalde de Sant  Cugat, ha apuntat una via d’actuació factible: “els hem de tractar com a adults i no com a nens que ho necessiten tot. Hem de parlar clar i aconsellar que treballin dur, no donar-los privilegis, donar els mateixos drets i exigir els mateixos deures”.

La jornada, que ha estat organitzada per la secretaria d’immigració amb col·laboració de l’equip d’àmbit territorial de Convergència, ha posat de manifest, tal i com ha dit el candidat de CiU a Mataró Joan Mora, que “no n’hi ha prou amb tenir una relació cordial amb els nouvinguts”. Cal que  Convergència “lideri les polítiques d’immigració i es dediqui intensament a aquesta feina”. Com ha dit Lluís Corominas, secretari executiu de Territorri, Acció Municipal i Militància “si no ens volem adonar que cal fer això, som cecs i no servim per a la política.” És necessari crear una marca pròpia de Convergència.

I és en aquest sentit que Àngel Colom, president de la sectorial d’Immigració, ha demanat als assistents “per responsabilitat cap a Catalunya, que liderem la incorporació dels nous catalans. Si ho fem, Catalunya anirà bé i el catalanisme creixerà”.

L’actitud de Convergència contrasta amb l’actitud del tripartit que veu als immigrants com “una bosssa de vots on anar a comprar” segons Puig. Una actitud la convergent que passa, segons la secretaria executiva d’àmbit sectorial de CDC Montserrat Candini, per “tranformar la inquietud” que genera la nova immigració en “ una oportunitat per a construir un sol poble i un únic cos social”. I és  per això que Convergència i Unió, segons ha explicat el diputat Josep Lluís Cleries, s’oposarà a que el Govern de la Generalitat crei nous organismes per treballar les polítiques d’immigració com preveu el projecte de llei d’acollida. “És molt important unificar polítiques i deixar més autonomia als municipis” i no anar engreixant l’administració en benefici partidista.

Per la jornada també han passat a explicar les seves vivències Josep Pera, regidor a Badalona, Mercè Farrés, tècnica d’educació de l’Ajuntament de Vic, Pere Vila, President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i Maria Antònia Trullàs, alcaldessa de Calaf.