EDITORIAL
És l’economia, estúpids!!!!

Bill Clinton va fer un pas molt important per guanyar les seves primeres eleccions quan en el debat televisiu li va engaltar a George Bush pare: “És l’economia, estúpid! el que preocupa a la gent i no pas la teva victòria a la Guerra del Golf”. Una frase molt similar es podria llançar avui a la política catalana a la cara de molts que, poc o molt, intenten dissimular la seva incapacitat, per fer unes polítiques que ens treguin del forat en el que està Espanya i, en aquest cas més espanyola que mai, també Catalunya.

Totes les enquestes apunten que, arreu, a la política espanyola, però també a la política catalana i als ajuntaments, peculiarment al de Barcelona, Convergència i Unió està molt forta. La gent té la sensació que la nostra serietat, i la nostra competència acreditada en el marc econòmic, ens fan la força idònia per remuntar. Mentre, totes les enquestes diuen també que el vaixell socialista s’enfonsa irremediablement a tots els fronts: espanyol, català i municipal.

Incapaços de reaccionar, els socialistes i els seus còmplices mediàtics s’han llançat a la guerra bruta, uns estratègia que en d’altres ocasions no els ha anat malament. A Espanya, el PP no els ho fa difícil, proporcionant-los escàndols de tota mena allí on governen, sigui Madrid o València. A Catalunya, l’enemic a batre és CiU i, així, no estan dubtant a dimensionar qualsevol fet que vinculi el món nacionalista al que s’ha vingut a anomenat “Cas Millet”. A totes les acusacions hem fet front, demostrat que res tenim a veure amb els fets delictius que s’han produït al Palau de la Música. Els temes, però, es van repetint i es van repetint...

La realitat, però, és molt tossuda i, per sota de l’estratègia socialista, la situació econòmica es va degradant.

Fa cosa d’un mes, em va trucar la meva homòloga del partit liberal holandès D66. Volia que els dos partits participéssim en un treball de recerca sobre l’atur juvenil, que acabés fent propostes per a resoldre’l. Quan em va haver explicat el projecte i li vaig haver mostrat la meva bona predisposició a intervenir-hi, li vaig haver de preguntar: I per què vols que en el teu treball hi hagi Convergència, i no cap altre dels 56 que formen la família liberal europea? La resposta de Maartje Jansen, que així es diu, em va deixar glaçat. Ens volien a Convergència perquè l’Estat espanyol és, enfront Holanda que té els índex més baixos, el lloc de la Unió Europeu amb un índex més alt d’atur juvenil.

Al primer trimestre del 2009, els Països Baixos tenien un 6% d’atur juvenil. Espanya del 33,6 %. A Holanda estan preocupats per aquest 6%. Què passa a Espanya? Res! A Zapatero tothom li ha demanat que faci reformes estructurals, que abordin el mercat laboral, que reformin la fiscalitat, que animin la inversió i l’aposta per la recerca i el desenvolupament. Li ho va reclamar el seu ministre d’Economia... fins que va dimitir. Li ha demanat el conseller d’Economia de la Generalitat, el socialista Antoni Castells. I també el Banc Mundial i el director del Fons Monetari Internacional, el també socialista, en aquest cas, francès, Dominique Strauss-Kahn. El governador del Banc d’Espanya, Miquel Ángel Fernández Ordóñez, ho ha fet repetidament i en una compareixença al Congrés va arribar a suplicar als diputats d’esquerra que no aprovessin el pressupost pel 2010 que ha presentat el govern. Els hi va fer sumes i restes i, com en una economia casolana, els va explicar que no es pot guanyar 2 i gastar 25! És elemental... però no ho van entendre.

Davant aquest estat de coses, davant uns socialistes paralitzats pel seu dogmatisme estèril, davant d’un PP incapaç de plantejar una alternativa moderna, només queda CiU. És per això que, en els propers mesos, la nostra oferta no pot parar de créixer... per aturar-la podem esperar tot tipus d’estratagemes!

Carles Llorens
Secretari de Relacions Internacionals de Convergència